A LES ESCOLES
El 10 de maig de 2021 vam estar a Sant Ramon a la Segarra fent tallers
de cabanes amb vímet i de cistelleria a l'Escola Mare de Déu de la
Mercè.
Pel matí vam fer dues cabanes al bosc: una fixa amb el grup dels grans (9 a 11 anys) i una mòbil amb els mitjans (6 a 8 anys).
Pel que ens van explicar el bosc pertany a una família de l'escola i el cedeix per a que els nens i nenes puguin gaudir-lo.
He de dir que és un espai ideal. A l'arribar, la sensació visual i aromàtica ho reafirma. Estava ple de timó (farigola) en flor a les clarianes que deixen les alzines, que són molt altes i han tingut prou espai per fer-se ben grosses.
És totalment pla, a prop de l'escola i te l'extensió perfecta per a que els nens i les nenes puguin caminar, córrer, i saltar a la natura amb la tranquil·litat pels mestres de no haver de patir per si són massa lluny o es poden desorientar.
Pel matí vam fer dues cabanes al bosc: una fixa amb el grup dels grans (9 a 11 anys) i una mòbil amb els mitjans (6 a 8 anys).
Pel que ens van explicar el bosc pertany a una família de l'escola i el cedeix per a que els nens i nenes puguin gaudir-lo.
He de dir que és un espai ideal. A l'arribar, la sensació visual i aromàtica ho reafirma. Estava ple de timó (farigola) en flor a les clarianes que deixen les alzines, que són molt altes i han tingut prou espai per fer-se ben grosses.
És totalment pla, a prop de l'escola i te l'extensió perfecta per a que els nens i les nenes puguin caminar, córrer, i saltar a la natura amb la tranquil·litat pels mestres de no haver de patir per si són massa lluny o es poden desorientar.
Necessitàvem tenir l'activitat ben definida per a que tots/es poguessin participar:
" És un grup molt gran, ens dividirem en dos i anirem fent torns per poder construir-la"-els hi vam dir.
El professor estava tranquil: "No cal, ells/es s'auto-regulen".
"A quina hora voleu parar per esmorzar?"
"Cadascú/na quan tingui gana" ens va respondre.
Buuuff. "Ja ens podem preparar pel kaos", vaig pensar per a dintre esperant que no es notés gaire.
Quantes activitats no flueixen per estar planificades de forma rígida i poc flexible?
Com ens afecta això si des de ben petits/es anem creixent sota una lògica on la disciplina s'imposa a les necessitats individuals?
Com ens afecta quan ja som grans i la nostra personalitat s'ha forjat en base a limitacions i hàbits que en essència no van amb naltrus?
Ells/es mateixes/os van decidir el lloc on quedaria ubicada la cabana fixa i l'orientació de l'entrada. Després ens van ajudar a descarregar la furgoneta i a portar tots els feixos de vímet i les eines cap al lloc.
Ens van explicar que també feien hort i que estaven acostumats/ades a les aixades. Fins i tot tenien ganivets ben esmolats per tallar fusta.
Ens vam posar a la feina. Vam clavar els vímets més llargs que farien l'estructura (els muntants) i els vam lligar a la part superior. Van triar on anaven les finestres i amb les nostres indicacions de com anar vestint la cabana, amb la tècnica aleatòria, es van posar a donar-li forma.
La veritat és que donava gust veure'ls treballar en equip passant-se els vímets i donant-se indicacions d'on anaven quedant els espais més buits que s'haurien d'anar tancant.
Una professora ens deia que en aquest grup els nens i les nenes ja portaven anys junts/es amb un model educatiu diferent a l'habitual i això dóna els seus fruits.
"Tenen molt interioritzat aquest sentiment de grup... mai s'amaguen els conflictes, es tracten públicament.
Et sorprendria sentir-los amb quina naturalitat es diuen les coses més personals."
Mentrestant el grup dels mitjans construïa la cabana mòbil. Una mica més baixeta però del mateix diàmetre que l'altra, seria un espai òptim per als/les més menuts/des i fàcilment la podrien anar movent segons convingui.
En tot moment ens van acompanyar el cant dels ocells.
Van arribar a passar tres voltors volant molt baix. Jo no me'n recordo haver-los vist mai tan a prop.
Em semblava tan fàcil poder oferir en totes les escoles un espai educatiu tan ric com aquest, que cada cop veig més clar cap a on hem d'anar i més agraeixo els centres i AFAs que com a Sant Ramon van fent passes fermes en la bona direcció.
A la tarda vam fer el taller de cistelleria al pati de l'escola. Les estructures i construccions que tenen allà concordaven totalment amb la línia educativa que ens havien explicat.
Era el torn de l'altre grup de mitjans/es. La idea era fer cistellets sense ansa, estil panera de base rodona.
L'Anna va fer una mica de introducció de la cistelleria i del paper clau que aquesta ha tingut en el desenvolupament de totes les civilitzacions fins que l´arribada del plàstic l´ha posat en risc de desaparèixer. Tot seguit explicà la manera d'anar pujant el cistell. "Això és tan fàcil com a la vegada difícil, anar teixint passant pels muntants un per dins, un per fora, un per dins, un per fora..."
I com sempre succeeix als tallers de cistelleria se'ns va passar el temps volant, xerrant al mateix temps que ens concentrem, agafant la pràctica dels moviments, compartint una activitat en grup on cadascú/na té els ulls posats en la seva peça, tan única i irrepetible com ho som nosaltres mateixes/os,
Un altre cop es va crear aquell ambient que em transporta als temps dels nostres avantpassats, quan la majoria de les feines es feien sense motors, sense fums ni sorolls, sense electricitat, ni pantalles....
Sant Ramon moltes gràcies i fins la propera!!
