2

La cistelleria s'adapta a les plantes de l'entorn

Partim de que la cistelleria és un ofici vinculat al territori, que sorgeix de l’observació global i del coneixement de les seves plantes teixidores.

L‘home va començar a crear peces a partir de veure com ocells i altres animals treballaven amb les plantes de l’entorn per teixir-se els nius.

La diversitat climàtica, geogràfica i cultural ha determinat una immensa riquesa cistellera arreu del món.

La que veiem avui en dia és el resultat d’aquet procés, que durant centenars de milers d’anys, s'ha fixat i aprofitat per crear peces, estructures i infinitat d’objectes amb fibres vegetals. I no només cistells, també teulades, tanques, parets, cabanes...

Només a Catalunya ja en trobem un ampli ventall de fibres i cistells justament per aqueta varietat geogràfica, climàtica i cultural.

Si bé és cert que la planta més utilitzada a la cistelleria de casa nostra és el vímet, també hi ha certes plantes com l’esbarzer i la vidauba que es feien servir i que no acostumem a tenir tan presents. La canya també ha estat un element molt estès especialment a la plana de Lleida. I després hi ha certes fibres que són molt característiques d’una zona concreta i que fan que tan les tècniques en la elaboració de les peces com el resultat final siguin molt diferents i específics de cada regió. Ens referim a la pauma al sud, l’avellaner als Pirineus occidentals, o el jonc que es fa servir a la cistelleria de mar a la costa.
Imagineu-vos quanta riquesa cultural només a Catalunya! Ara intenteu extrapolar-ho a la Península o al món sencer! És impressionant

 

Clicka per a llegir la píndola següent:   

3- Fins a mitjans del s. XVIII la cistelleria és present als usos quotidians de tota la societat